L’ Anatoly i la Ruta dels espirits errants

L’Anatoly sap perfectament que ningú no seguiria a un nen en un motí. Però si pogués, faria fora el pilot d’unapuntada de peu i ell mateix el faria colar sense més endarreriments cap a Espanya a la velocitat d’un coet espacial. No en té ni idea de pilotar avions, evidentment. Però s’imagina que no deu ser tan diferent a conduir tractors. A la seva Ucraïna natal, tots els nens i nenes de la seva edat en sabien portat un. Dues hores immobilitzats a la pista d’enlairament! Per una vaca morta! Segur que li agafaria un atac.

[read more=»Leer más» less=»Ocultar «] 

És el seu segon estiu d’acollida amb la seva família espanyola i es mor de ganes de veure’ls. Sobre tot a l’avi Antonio. Quina llàstima allò de l’àvia Carmen; la trobarà a faltar. Aquest any, desgraciadament, com que al pare de l’Ariel, el seu «germà» espanyol, l’han acomiadat de la feina, s’han quedat sense el viatge a la platja de tots els estius. Així que l’avi Antonio ha ordit un pla alternatiu: La Ruta dels Esperits Errants. Amb la Gabriela i el seu carnet de conduir de copilot tot just aprovat, l’avi Antonio al volant del seu vell taxi i l’Ariel al seu costat, fent bots a la part de darrere, l’Anatoly emprendrà una aventura que el portarà a explorar els racons màgics de la província d’Osca, on habiten tota mena d’éssers sobrenaturals: follets, gegants, fantasmes, bruixes…

 [/read]